CARQUES.CAT

Els minuts em pesen. La informació massiva i variable que rebo els últims dies m’està atabalant alhora que m’agrada molt. El nou projecte SUMMUM omple el meu dia a dia amb idees constants i aportacions diverses. Estic molt engrescat amb tot plegat. I just quan hi som tots començo vacances. No puc negar que marxo amb un cert neguit al cos, m’agradaria poder ser-hi per veure el naixement del nen dia a dia, minut a minut. Però necessito les vacances com aigua de maig, me les mereixo després de complir com un campió; ni un dia de baixa en tot l’any i intentant millorar.

Bones vacances!

Filed under: General | Etiquetat: carques, sergi | Deixa un Comentari »

Com si d’una aturada programada es tractés enceto la setmana que a la seva fi em portarà fins a les meves vacances. El tema és que sempre que estàs a prop per agafar la llibertat condicional el temps s’atura, però no del tot, la mesura justa perquè a un mateix li doni la sensació que els segons no passen. El divendres penso fugir del món, penso evadir-me en la meva felicitat més propera, penso esperar impacient que ella també sigui lliure.

El dissabte a la nit donarem el tret de sortida oficial a les vacances, però encara tinc dies de feina per davant, dies de lligar caps i de deixar-ho tot llest perquè la meva absència no repercuteixi gens ni mica en el bon funcionament del dia a dia.

La setmana, de ben segur, serà llarga, em donarà la sensació que el divendres no arriba mai, però quan menys ho pensi m’adonaré que ja soc lliure. Ben merescudes seran.

Filed under: General | Etiquetat: carques, sergi | Deixa un Comentari »

Altra vegada a la presó, altra vegada veient com la resta fa vacances. Vic continua essent una bassa d’oli i no es mou ni una ànima. La calor comença a fer-se present en un matí si més no del tot estiuenc, el cel clar, el vent perdut, el sol…

Un cap de setmana complet: divendres de retrobament amb en Joan Carles i la Tere, dissabte de sol i mercat.

El diumenge al tocar el migdia emprenem expedició cap a Blanes. Tenim taula reservada, volem ensenyar a la Lourdes i en Marc el lloc que tant ens agrada per fer un àpat. Demanem i esperem que el resultat sigui el tant esperat. Resum del dinar: ESPECTACULAR! Després de fer una mini incursió al passeig tornem enrere per aterrar al Blanc de Blanes, farem un còctel. Tres mojitos i un daikiri de maduixa ens fan passar una bona estona tot rient i explicant anècdotes passades. El temps deixa d’acompanyar però no ens donem per vençuts i anem cap a la cala Sant Francesc, allà ens espera un bany i una previsió de sopar. De cop, una vegada sucats i a la tovallola, noto la presència d’una molèstia a un queixal que fins llavors no m’havia donat mai problema. Carai, m’ha ben sorprès i no espera per pressionar violentament. Em mata. S’anul·la el nostre pla de vespre i tornem amb la celeritat que la carretera permet a casa. El viatge és infernal, penso que en algun moment haig de perdre el coneixement, el mal no s’atura. Un cop a Vic prenc la meva bossa, ja abandonada, de medicaments pel queixal. Per fi, la cosa afluixa.

El dilluns ens dediquem a descansar, tot fent un tall per dinar amb els meus pares.

Ja està, ara només falten 11 dies.

Filed under: General | Etiquetat: carques, sergi | Deixa un Comentari »

Ostres, aquest any m’he ben oblidat que el bloc ha fet 7 anys, concretament el 28 de juliol. Des del primer dia ha funcionat amb WordPress, primer des de servidor propi, i des de fa cosa d’un any funciona sobre el servidor gratuït de WordPress.

En aquests set anys he escrit gairebé un miler de missatges, tractant tota mena de temes: opinió, ciència, curiositats, humor, molt d’humor, pensaments, vivències, fotografia, futur, informàtica, clima, esport… Però al traspassar el bloc al servidor gratuït de WordPress vaig prescindir de tots els missatges anteriors, també tenia ganes de fer un reset i començar de zero. Hi havia coses que m’estimava més no retenir, coses que formen part d’un passat que restarà per sempre a la meva memòria (espero que d’aquí uns anys l’amic alemany no faci de les seves).

En aquests set anys han passat coses importants a la meva vida, però al final he simplificat la meva manera de ser i he actuat conseqüentment per viure el més fàcilment possible, sense lligams inútils que no em porten enlloc, sense buscar allò que sempre he sabut que mai aconseguiré, mirant que la meva felicitat sigui una conseqüència de petits afers del dia a dia. He après a assaborir el plaer d’anar a voltar pel mercat el dissabte al matí, fer una cervesa tot xerrant amb algun amic o company, a passar un dia sense haver de gastar diners necessàriament, a llevar-me d’hora, a menjar sana i equilibradament, a agafar la bicicleta i fer un volt pel simple desig de divertir-me, a gestionar correctament els meus ingressos, a gaudir de meu temps lliure…

Tantes coses passen en set anys que és gairebé impossible retenir-les totes i cadascuna, però en el global s’escau l’essència del més important: auto aprenentatge. El que ets capaç de retenir és allò que t’emportes.

Per la part que em toca, per molts anys CARQUES!

Filed under: General | Etiquetat: carques, sergi | Deixa un Comentari »